QueSoni

Quesoni: quan la cultura fa un salt d’escala

Representació d’artistes, producció de concerts i esdeveniments, gestió de sales: la cooperativa Quesoni sona, des de fa set anys, al món musical, com un projecte econòmic dinàmic en el món de la cultura catalana. Darrerament, la seva activitat s’ha vist incrementada perquè va guanyar fa poc, amb dues cooperatives més, la gestió d’una sala de concerts de Barcelona, la sala Paral·lel 62 (P62). Tot i que no estan sols, aquesta nova etapa va requerir unes inversions importants i la cooperativa va decidir acudir a les finances ètiques per poder entomar el projecte.

Xavi Urbano és un dels socis fundadors (“socis”, sí, perquè són tots homes) de la cooperativa, i ens explica, des del pati de La Comunal —l’espai cultural cooperatiu on tenen la seu de Barcelona—, els orígens de l’entitat. Ens interessa especialment la vinculació amb l’economia social i solidària (d’ara en endavant, ESS), moviment al qual es diuen adscrits des dels inicis. Segons el Xavi, l’ESS és “la  forma natural dels projectes culturals. La majoria de la gent que comença en el món de la cultura, per exemple muntant un grup musical o una companyia de teatre, ho fa des d’un vessant no professional, amateur, on les relacions són molt horitzontals. El problema de l’àmbit de la cultura és que quan es professionalitza i el rendiment es converteix en el centre, se sol optar per formes empresarials més estàndards. Nosaltres vam intentar mantenir l’esperit dels projectes d’on veníem”.

De fet, molts dels integrants de la cooperativa, tant socis com treballadors/es, venen del món dels moviments socials o de la gestió d’equipaments de caràcter comunitari i, per tant, tenia tot el sentit apostar per un model transformador. Això no està exempt d’algunes dificultats: “Després hem vist que el món de l’ESS té alguns límits pel que fa a la nostra activitat en concret, que fa que ens hàgim de relacionar amb l’economia capitalista”, continua dient en Xavi.

Finances ètiques com a companyes de viatge

Les tres línies d’activitats amb les quals treballen són la representació artística, en format d’agència de management  i discogràfica; una altra de serveis tècnics, amb seu a Granollers, on tenen el magatzem amb equips de so, de llums i altres materials per a festes majors i esdeveniments, i la tercera, la gestió de la sala cultural Paral·lel 62. A l’inici del camí com a cooperativa ja va ser necessària una inversió important en equips tècnics, i va ser quan van començar a treballar amb Coop57. De la mateixa manera, “natural”, que van escollir en constituir-se com a cooperativa, van triar les finances ètiques, per la convicció que era l’opció més propera als seus valors.

Coop57 ha estat un company de viatge durant aquests anys, perquè els equips i la tecnologia utilitzats es queden ràpidament obsolets i necessiten renovació constant i, de retruc, un finançament recurrent en el temps.

Quan parlem de finances ètiques també hem d’incloure les assegurances i s’ha de dir que l’assegurança de responsabilitat civil de la cooperativa també és de l’ESS: la tenen contractada amb Arç Cooperativa, entitat certificada amb el segell EthSI.

Un salt d’escala amb xarxa 

El 2022 la cooperativa entra en una altra dimensió, després de guanyar el concurs per a la gestió de la sala Paral·lel 62, al qual es presenten amb dues entitats més amb les quals han format una unió temporal d’empreses (UTE) pel període que durarà el contracte amb l’Ajuntament de Barcelona. Tot i ser una feina entomada per tres col·lectius, requeria un esforç econòmic molt important per a cada un. Segons el Xavi, “vam haver de dipositar una garantia de 280.000 €, 90.000 € per part nostra, i començar a incórrer en unes despeses de personal, subministraments, lloguers i gestió sense liquiditat inicial, en ser un contracte públic. Vam passar tres o quatre mesos sense poder estabilitzar l’activitat, i calia un crèdit des del minut zero. Per suposat, vam recórrer a Coop57, que ens va atorgar un préstec amb condicions molt favorables”. Aquestes condicions que esmenta fan referència al fet que, com que es tractava d’un crèdit llarg, hi havia carència d’uns mesos per poder retornar-lo un cop l’activitat ja estigués en marxa.

El salt d’escala ha estat un moment àlgid i ple de replantejaments per a Quesoni, i el fet de sentir segura com a mínim la part financera ha fet possible afrontar de manera més tranquil·la els altres flancs, com l’increment de contractacions de personal o l’intent de fomentar que proveïdors i productes dels esdeveniments on treballen estiguessin vinculats a l’ESS. Aquest últim objectiu ha estat possible només en part, però sí que s’ha aconseguit, per exemple, que l’oferta de refrescos de P62 recaigués en una entitat reconeguda dins l’ESS: Alterevents.

Quesoni i Coop57, camins que es van encreuant 

La relació entre Quesoni i Coop57 s’ha anat consolidant a través dels diversos crèdits, però també d’una intercooperació més enllà dels contractes. Ara mateix, a l’entrada de Paral·lel 62 un cartell amb el logo de l’entitat de finances ètiques fa visible la seva participació en el funcionament de la sala, “una mica amb la idea aquesta que l’ESS ha de ser l’espai natural per a projectes culturals com aquest i que les finances ètiques en formen part”, explica el Xavi. A més, Quesoni ha entrat com a membre d’un dels consells de secció de Coop57, des d’on es fa, bàsicament, el seguiment dels projectes finançats per l’entitat. És una forma d’implicar-se i de facilitar, per exemple, l’avaluació d’altres projectes culturals i així impulsar-los. En formar part de Cultura Coop, plataforma que engloba diverses cooperatives culturals del territori català, també intenten fomentar la utilització del finançament de Coop57 per a projectes comuns. En definitiva, com diu en Xavi, “la relació de serveis s’està tornant una relació de projecte conjunt”.

Un servei més amable, més proper 

Pel que fa a la part dels tràmits, Quesoni s’ha trobat molt a gust, tot i que demanar crèdits no és cap injecció d’emocions positives i fa una mica d’impressió. L’avaluació a la qual s’ha de sotmetre qualsevol projecte per obtenir finançament, tot i ser feixuga pel que fa a la necessitat de documentació que acrediti la seva sostenibilitat econòmica i l’impacte social i ambiental que comporta, és amable i ofereix una base de confiança que en altres entitats financeres del món capitalista és impensable. Aquesta doble mirada és, de fet, un dels valors que caracteritzen les finances ètiques i que moltes entitats que hi treballen reconeixen com a clau, en escollir-les davant de la banca capitalista.

A més, la cooperativa, des de la seva visió com a usuària i, alhora, participant des de dins de Coop57 en els processos de finançament, confirma que la dinàmica postconcessió del o dels crèdits és molt més senzilla en el circuit de les finances ètiques: “En cas que calgui fer reformulacions per problemes puntuals en els terminis de pagament, reagrupament de crèdits o altres modificacions, sempre és més fàcil amb Coop57. El grau de risc que accepta d’entrada Coop57 és més alt, però, a banda, la banca convencional posa més entrebancs, alguns més de formalitat (comissió d’avaluació de riscos) i d’altres més de relació humana; és llunyana, si més no”, comenta el Xavi.

El món de la cultura i les finances ètiques

A través del Xavi ens assabentem que les finances ètiques, tot i no ser majoritàries en el sector cultural, sí que hi tenen una presència rellevant. Projectes com Propaganda pel Fet! o la Casa de la Música de Manresa ja són veterans en l’ús del finançament ètic, però n’hi ha molts més; al capdavall, un percentatge molt alt de projectes finançats per Coop57 són culturals. Perquè, com es deia a l’inici, la cultura n’és l’espai natural.