Zehar – Errefuxiatuekin

Zehar-Errefuxiatuekin: millorant l’atenció a persones refugiades

Defensar els drets humans i el desenvolupament integral de les persones refugiades, desplaçades, apàtrides i migrants: aquesta és la missió de Zehar-Errefuxiatuekin, associació basca a la qual hem entrevistat per conèixer la seva experiència amb les finances ètiques.

Jon Solaguren, director financer, explica l’origen i les diverses línies d’actuació de l’entitat basca. L’oenagé va iniciar el seu recorregut com una entitat jurídica que acompanyava persones sol·licitants d’asil en el seu recorregut per obtenir la protecció internacional, però després va anar ampliant el servei cap a una atenció més global, com ajudar a buscar habitatge, fer una orientació per a l’ocupació i proporcionar atenció psicològica, entre d’altres. “És una atenció integral per facilitar el recorregut de persones nouvingudes i persones migrants que fa temps que són aquí però que no aconsegueixen tirar endavant”, diu en Jon, que continua explicant la segona línia de treball, la d’incidència: “No entenem la nostra feina sense aquest vessant activista, a partir del qual mirem d’analitzar i denunciar les causes dels desplaçaments de les persones a les quals acabem atenent. Aquí no només comptem amb el voluntariat, sinó que intentem que les mateixes persones usuàries siguin les que donin veu a les denúncies i siguin els agents de canvi”.

El 1989 es crea una petita delegació de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) a Euskadi, i el 1996 neix Zehar-Errefuxiatuekin com a entitat amb personalitat jurídica pròpia, per poder ampliar l’atenció a què fa referència en Jon. Avui, CEAR i Zehar-Errefuxiatuekin comparteixen espai de treball i valors, però duen a terme projectes d’índole diferent.

Inicis comuns

“La relació amb les finances ètiques ve de lluny”, comença a explicar en Jon, “quan la nostra associació, fa vint anys, va fer una aportació a Fiare per donar suport a la banca ètica en la seva posada en marxa a Euskadi. No ens vam convertir en accionistes, ja que es va fer a fons perdut, però sí que es va considerar que era una manera d’impulsar un projecte amb què es compartien valors, com la justícia i el compromís, i no es finançaven projectes que són causa de desigualtats a escala global”.

En aquell moment, Zehar-Errefuxiatuekin treballava bàsicament amb les caixes d’estalvis, perquè, a més dels serveis com a caixa, finançaven molts projectes de l’entitat. Avui en dia les caixes han desaparegut, però continuen rebent finançament des de les fundacions i mantenen la major part de l’operativa en aquests bancs. Els camins de Fiare i Zehar-Errefuxiatuekin no es van trobar durant uns anys, per les necessitats de l’entitat, però el 2015, amb la crisi de persones refugiades arran de la guerra a Síria, va augmentar el flux de persones arribades a Euskadi, es va incrementar exponencialment la necessitat d’atenció i les administracions van incrementar el finançament. Així, Zehar-Errefuxiatuekin ha triplicat el personal i ha duplicat el volum de recursos que executen anualment.

“Això vol dir que qualsevol canvi de ritme o desviació en els terminis de pagament de les subvencions, que són el 99 % dels nostres recursos, pot provocar problemes de liquiditat, que afecten persones treballadores i usuàries i empreses proveïdores. A aquestes tensions de tresoreria s’hi va afegir la manca d’espai a les oficines, petites i amb problemes d’accessibilitat. Millorar l’espai de treball i d’atenció es va convertir en una necessitat imperant”, explica en Jon.

Finances ètiques per a la necessitat de circulant i d’un espai més gran

En aquell moment, la reflexió sobre les dues necessitats financeres els va conduir ràpidament a les finances ètiques i, tot i que van demanar informació en alguna altra entitat, es van decidir per Fiare, per la proximitat dels anys anteriors i per les bones condicions ofertes per l’entitat financera.

És clar que era l’alternativa perfecta per la coincidència de valors, sobretot pel que fa a la incidència política i el qüestionament del sistema econòmic, que és un dels objectius de les finances ètiques, a més de la prestació de serveis. Campanyes contra el finançament d’armament o d’empreses extractivistes als països del Sud de les finances ètiques estan completament alineades amb les campanyes de denúncia de les causes geoeconòmiques de les migracions que promou Zehar-Errefuxiatuekin.

En un termini relativament curt, responent a tots els qüestionaris i requisits que els demanaven, els van atorgar un préstec per fer les obres al local nou, així com una línia de crèdit. “Ara mateix continuem tornant el préstec, i aquests dies hem renovat la línia de crèdit. Aquest any estem rebent els pagaments sense demores, i és possible que no hàgim de disposar de la línia. Però, malgrat el cost, dona molta tranquil·litat saber que, passi el que passi, podrem donar els diners de la manutenció o del lloguer a les persones a les quals atenem”, ens explica en Jon.

Continuar ampliant el finançament ètic en el futur

A la pregunta de si tenen assegurances d’entitats de finances ètiques, la resposta d’en Jon és que, de moment, no han pogut fer aquest pas perquè, segons diu, pugen una mica més que les del mercat convencional. Quan s’alliberen recursos, ells sempre prioritzen l’enfortiment d’alguna de les dues potes d’actuació de Zehar-Errefuxiatuekin: la sensibilització i l’atenció a les persones. L’àrea de gestió queda una mica en segon terme, i en Jon confessa que, encara que li agradaria reforçar i dotar de més recursos l’administració, ara com ara els és difícil.

En aquest sentit, l’entitat està en un procés, juntament amb altres entitats del sector i impulsada per REAS i dinamitzada per SETEM, de promoure la compra responsable i incloure criteris ambientals i socials en la contractació de serveis i aprovisionaments. “Així doncs, coneixem una bateria important de possibles proveïdors de l’economia social i solidària, que cada cop n’hi ha més, i estem en el procés de canviar la nostra política de compres per incloure indicadors que ens permetin mesurar més coses. Ara encara el cost és massa important per a una entitat com la nostra, i, en alguns casos, ens frena”, explica en Jon.

A tall de conclusió, en Jon reafirma que Zehar-Errefuxiatuekin ha pogut afrontar el creixement brusc i inesperat de l’entitat de manera coherent amb la seva missió i els seus valors gràcies a Fiare, millorant i fent més digna i amable l’atenció als i les beneficiàries de la seva activitat.