Triángulo Téxtil

De projecte social a projecte socioempresarial: Triángulo Textil

“Som un taller tèxtil i som cooperativa. Vam sorgir a l’empara d’un projecte social de la Fundación Don Bosco, que té un taller de confecció en una de les zones més deprimides de Sevilla”; així comença a explicar Beatriz Pérez Martín el projecte Triángulo Textil, al qual ens hem acostat per conèixer com les finances ètiques han contribuït a la seva creació i a la seva consolidació actual.

La Beatriz, artesana teixidora de professió, treballava al taller de la Fundación Don Bosco com a professora de dones en situació de vulnerabilitat, una vulnerabilitat gairebé sempre relacionada amb l’atur de llarga durada. La Fundación va intentar impulsar una de les activitats derivades del taller, la creació d’un projecte socioempresarial, però va resultar complicat combinar els dos vessants, la formació i la comercialització, i finalment se li va demanar a la Beatriz de canalitzar el treball de les dones formades al taller cap a una producció que els permetés monetitzar-lo (almenys, en part).

La Beatriz ho va comentar a un parell d’amigues cosidores, i van començar a treballar en el projecte al mateix taller de Don Bosco. Una vegada van haver comprovat que realment sí que hi havia demanda de productes tèxtils de confecció local, es van llançar a la creació de la cooperativa Triángulo Textil, ja fa un any i mig. El nom de Triángulo ve del fet que eren tres dones, encara que ara ja són quatre sòcies i ben aviat seran cinc.

Recuperant la producció artesana i de proximitat

“Bàsicament pretenem recuperar la confecció local, que s’està perdent. Ens feia molta pena que una activitat com la confecció s’anés perdent, sobretot a la Loli, una de les dones amb qui vam iniciar el camí, que està a punt de jubilar-se i tota la vida ha cosit”; la Beatriz ens descriu així el motiu principal d’haver-se llançat a un projecte d’aquesta magnitud.

És en el moment en què el taller s’independitza de la Fundación per poder treballar tot el dia quan sorgeix la necessitat de finançament, principalment per al condicionament del local nou i la compra de màquines i mercaderies. El format de cooperativa i l’elecció de les finances ètiques, en concret FonRedess, van anar de bracet, i van sorgir de l’assistència d’algunes de les sòcies futures a l’Escuela de Economía Social y Solidaria (ESS) d’Andalusia. Allà els van parlar de les finances ètiques, i a elles els va semblar que era l’opció més natural i propera a la seva idea de projecte socioempresarial.

Cooperativa, ESS i finances ètiques com a base

“És cert que les administracions ens van atorgar alguna subvenció per impulsar la creació de la cooperativa, però ja se sap que es cobren un cop ja has iniciat, o fins i tot acabat, les activitats. Per això, des del dia u vam comptar amb el finançament de FonRedess, un fons per al desenvolupament de xarxes d’economia social i solidària, que tenia una proposta financera que ens encaixava a la perfecció”, explica la Beatriz.

Va ser precisament a l’Escuela ESS on van conèixer Javier Moreno, gestor de FonRedess, a qui van explicar el projecte i les necessitats financeres i que els va informar dels requisits, que, com a la majoria d’entitats de finances ètiques, inclouen un informe d’impacte social i mediambiental. Com que complien els requisits, per les característiques del projecte (com la proximitat o la futura creació d’ocupació per a dones vulnerables), a més dels avals, per descomptat, se’ls va atorgar el préstec que els va permetre crear la cooperativa i el taller propi.

Un altre dels requisits era que la cooperativa es fes sòcia de FonRedess, i, encara que ja han liquidat el préstec concedit, continuen al fons. “Continuem sent-ne sòcies perquè creiem en la intercooperació entre entitats de l’economia solidària, però a més a més ens dona una certa seguretat que, si arriba un moment en què es torna a necessitar finançament, ho tindrem molt fàcil. Si ens cal fer una nova inversió en maquinària, sabem que tenim el suport de FonRedess, ja que, ben segur, no podríem comptar amb la banca convencional”, assegura la Beatriz.

Camí per recórrer també a les finances ètiques

Pel que fa a l’operativa bancària per al dia a dia de l’activitat econòmica de la cooperativa, la Beatriz reconeix que encara no han fet el pas a les finances ètiques. S’han plantejat diverses vegades de passar a Fiare, però requereix un esforç de gestió que ara mateix no poden assumir a causa del volum de feina que tenen.

A la pregunta de si van tenir una mica de pànic “existencial” a l’hora de demanar el crèdit (des de projectes petits i de l’ESS de vegades les finances semblen un món hostil), la Beatriz ens respon que sí, que no els va resultar fàcil fer el pas per la por del “deute”. Però en tenir el matalàs de la subvenció de la Junta d’Andalusia, sabien que podrien tornar el préstec. És cert que de seguida que van poder el van tornar, com si cremés, i reconeixen que, sense capital, l’única cosa amb què juguen actualment és amb el temps de les sòcies, cosa que a la llarga pot ser un problema.

El futur de la cooperativa passa per la incorporació de noves sòcies, ja que el model que volen construir està basat més en la feina de les sòcies que no pas en treballadores. Tot i això, la Beatriz reconeix que és difícil, en el sector de la confecció, trobar persones amb el perfil necessari i que, a més, vulguin assumir els riscos (de moment són pocs, això sí) d’incorporar-se a una cooperativa. Ho tenen clar: per lluitar contra l’imperi dels preus baixos, de la precarietat laboral i de la contaminació ambiental a la confecció cal ser una mica activista, a més de cosidora o artesana tèxtil.