Cirerers és una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús al barri de Roquetes, Barcelona. És un projecte de Sostre Cívic, cooperativa que fomenta l’accés al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
1. Ens podeu descriure breument el vostre projecte i els seus objectius principals?
Cirerers és una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. Això vol dir que som un grup de persones que vam tenir accés a un habitatge amb unes condicions molt diferents del model de compra-venda tradicional. L’edifici pertany a la cooperativa i cap dels seus membres té més capacitat de decisió que un altre. Cirerers és un projecte de Sostre Cívic, una cooperativa que fomenta l’accés al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Al 2016 Sostre Cívic va ajudar a formar un grup motor per a aquest projecte. Al 2018 va guanyar el concurs per accedir a un sòl públic al barri de Roquetes de Barcelona, i així va néixer el projecte de Cirerers. Després de diferents etapes la construcció de l’edifici va acabar al 2022, quan els membres de la cooperativa van poder accedir al seu nou habitatge. Des de l’inici, Cirerers ha estat guiada per uns principis ètics i polítics que marquen com influeix en el seu entorn i la forma en la que els seus habitants conviuen. Aquest principis tenen com a base l’economia social i solidària i defineixen uns objectius d’igualtat, suport mutu i transformació social. Tot amb l’objectiu garantir una vida digne al marge del mercat especulatiu de l’habitatge tan present està en aquests dies. Quan es va dissenyar l’edifici es va fer amb l’objectiu de ser ecològicament sostenible. D’aquí la seva estructura de fusta i les seves instal·lacions que optimitzen el seu impacte en el medi ambient. Es tracta d’un conjunt de 32 habitatges que acullen a més de 40 persones.
2. Quins són els seus antecedents o inicis? Quines necessitats o problemes específics vol resoldre el vostre projecte?
Amb l’augment dels preus de l’habitatge, tant de compra com de lloguer, s’ha dificultat l’accés a una vida digna a la ciutat de Barcelona. Cirerers es presenta com una alternativa. En la seva figura de cooperativa i amb el suport de Sostre Cívic, ofereix una alternativa a aquest model de mercat, facilitant l’accés a l’habitatge i promovent una nova forma de vida per a les persones que hi viuen. Des del començament el grup de Cirerers es planteja una convivència on les persones tenen una funció activa en la forma en la qual decideixen viure i vincular-se. La presa de decisions és assembleària, fent que sigui un exemple d’organització horitzontal. L’existència d’espais comuns repartits per tot el bloc promou acords per compartir i col·laborar. Cirerers esdevé un espai de resistència davant les opressions quotidianes. El seu abast va més enllà de l’habitatge. Amb un ideal feminista i una actitud integradora, promou la convivència i el suport mutu entre les veïnes, creant un entorn on la solidaritat i la justícia social són pilars fonamentals.
3. Quins han estat els principals impactes socials del projecte fins ara? A quin tipus de persones o col·lectius es dirigeix? Com els canvia la vida la feina que feu?
La cooperativa sempre s’ha adreçat a les persones comunes, a qualsevol veí o veïna que s’apropés amb la voluntat de trobar un model de vida diferent i participatiu. Connectada amb el barri oferint una nova alternativa d’esdeveniments i espais, creant així un espai de convivència i comunitat. Sens dubte, ha contribuït a fer que el dia a dia de les persones que hi conviuen sigui més agradable i accessible. Però el seu impacte va més enllà de la vida quotidiana de les convivents. Amb els projectes interns de les habitants de Cirerers s’està enfortint l’arrelament d’aquesta comunitat al barri, i de mica en mica impulsant la col·laboració amb els col·lectius que allà militen.
4. Quina és la importància de l’accés al finançament en el desenvolupament del vostre projecte? què us ha permès fer?
Que Fiare Banca Ètica apostés per finançar el projecte, a la vegada que ho feia amb el de La Balma (Poblenou), va ser crucial perquè esdevingués realitat. En aquell moment l’habitatge cooperatiu estava encara en un moment molt inicial, amb pocs projectes en marxa. Era important que des de les finances ètiques es comprometés amb l’impuls d’aquest model d’habitatge, ja que juntament amb tot l’ecosistema cooperatiu que l’estava fent créixer, va contribuir a la seva consolidació i replicabilitat.
5. Abans de les finances ètiques, havíeu treballat abans amb les finances convencionals? Per que us vau decidir a fer el canvi o a escollir aquesta opció?
Abans de la creació de Cirerers, a Sostre Cívic s’havia impulsat el projecte de Princesa49, una rehabilitació d’un edifici del born, en el que hi viuen actualment 5 unitats de convivència. Aquest projecte va ser finançat també des de les finances ètiques, en aquest cas amb Coop57. Per tant, el naixement dels primers projectes a la cooperativa, va ser finançat al 100% per les finances ètiques i cooperatives.
6. Com vau conèixer les assegurances ètiques?
Cirerers, com a projecte d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic, està vinculat amb l’ecosistema cooperatiu a través dels diferents espais d’intercooperació on la cooperativa participa: El grup ECOS, la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES, la federació de cooperatives d’habitatge i de consum, i moltes més. És des d’aquests espais que teixim xarxa amb entitats de diversos àmbits, també en el de les assegurances ètiques. Per nosaltres és imprescindible promoure el que anomenem com a “mercat social”, és a dir, fer créixer les iniciatives promogudes des de l’Economia Social i Solidària, i és per aquest motiu que no vam dubtar en aposar pel sector de les assegurances ètiques per cobrir aquesta necessitat que tenim en els nostres edificis i habitatges.
7. Amb quines altres entitats o institucions heu col·laborat per dur a terme aquest projecte?
En primer lloc, hem de destacar que Cirerers està construït en sòl públic, de l’Ajuntament de Barcelona. Ens l’ha cedit per 75 anys mitjançant un dret de superfície, per tant, la primera col·laboració destacable és amb l’administració pública. Un cop cedit el solar s’inicia un procés molt llarg de disseny, gestió de la promoció i construcció, en el que intervenen múltiples agents. En tots ells hem intentat que fossin agents de l’Economia Social i Solidària. Per exemple, el disseny arquitectònic ha anat a càrrec de la cooperativa d’arquitectes Celobert, i la construcció de l’edifici, de la cooperativa La Constructiva. Actualment, molts dels serveis que tenim contractats o amb els que col·laborem en el nostre dia a dia, formen part també de l’ESS: els subministraments d’energia o de dades els tenim contractats amb Som Energia i amb Som Connexió, i el local de planta baixa el tenim llogat a l’Economat Social (cooperativa de consum de productes agroecològics i de proximitat).
8. Quins han estat els principals reptes a què us heu enfrontat i com els heu superat? Quins són els plans de futur del vostre projecte?
Durant l’etapa de disseny i construcció t’enfrontes a molts reptes vinculats amb l’economia, el compliment de terminis, les condicions del projecte i normatives… Durant els quatre anys que va durar aquest procés, vam anar superant els entrebancs fent els canvis que el projecte demanava, des de la participació i principis democràtics, assumint algunes renúncies i acceptant que el projecte seguia mantenint l’essència. No obstant això, l’etapa de disseny i promoció és la més curta, davant un projecte convivencial que dura tota una vida. Per tant, ara volem construir una comunitat cohesionada, amb suport mutu, amb espais i moments per compartir. Voler relacionar-nos d’una altra manera respecte del model d’habitatge imperant, implica pensar en com volem que siguin aquestes relacions i cuidar-les. Aquí és on li estem destinant temps, tant des de la informalitat com des de la creació d’espais formals que ens ajudin a construir la comunitat que volem.
