Ametxe

1. Ens podeu descriure breument el vostre projecte i els seus objectius principals?

Ametxe és una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús sense ànim de lucre. Se situa en una masia rehabilitada el 2022-2024, original del 1660, de 600m2 amb 40.000m2 de terreny en una zona rural, a prop del centre de Gordexola, Biscaia.

El projecte té diversos objectius. En primer lloc, en l’àmbit econòmic, amb l’accés a habitatge més assequible, amb la creació de comunitat i propietat cooperativa, que cedeix l’ús a les seves sòcies a preu de cost. Suposa oferir habitatge en millors condicions que el mercat i crear un sistema al qual podran accedir altres unitats de convivència en el futur. Com que el preu es manté, es va augmentant el diferencial de la quota mensual respecte als preus de mercat, suposant un gran impacte a llarg termini.

Estem generant habitatge social d’iniciativa comunitària. Per iniciativa pròpia i amb un fort compromís social. Les ajudes públiques han vingut per la recuperació del caseriu de 400 anys i les pròpies de la instal·lació d’energia, com per a qualsevol altra vivenda. La pena és que amb els criteris actuals no hem tingut cap facilitat pel fet de generar habitatge social. Això és el que intentem canviar amb l’Administració pública. Les administracions poden millorar i adequar les ajudes, activar incentius com la reducció d’impostos municipals i una fiscalitat més adequada per al valor social que aporta aquest model. Això és una realitat en molts països d’Europa, i es pot veure clarament a Catalunya amb l’impuls d’aquests darrers anys.

En segon lloc, en l’aspecte ecològic, desenvolupem activitats lligades al territori, la cura de la terra i la col·laboració amb els processos naturals per aconseguir aliments regenerant els ecosistemes. Necessitem canviar la cultura sobre la producció d’aliments que empobreix el sòl o l’intoxica i elimina la biodiversitat. Estem experimentant amb tècniques innovadores, basades en l’observació de la fascinant intel·ligència de la natura, que estan donant fruits saludables i abundants en altres projectes. Al mateix temps que aprenem, compartim aquesta implantació pràctica amb altres persones, organitzant cursos sobre el terreny, convidant-les a formar part del procés.

L’hàbit industrialitzat del monocultiu i el costum de despullar i voltejar la terra per deixar-hi un únic cultiu són conceptes que destrueixen la xarxa vital i d’abundància que crea la natura. La vida intenta sistemàticament obrir-se pas, corregint els desequilibris amb plagues i altres estratègies audaces que identifiquem com a problemes i amenaces. Aquesta nova visió intenta comprendre els processos naturals per treballar a favor de l’energia inagotable que generen. Si podem, ajudem a agilitzar els estats de riquesa mineral i abundància en biodiversitat i densitat. Hem de comprendre que el que és bo per a la natura, és bo per a nosaltres, ja que som una part inseparable d’ella. El que ens falta és descobrir la vasta xarxa d’intel·ligència de la vida, que és davant dels nostres ulls, sense que ens aturem a observar-la i aprendre’n.

En l’àmbit ecosocial, treballem amb la consciència i aprenentatge per millorar les relacions, acompanyar els processos i generar ambients més respectuosos i saludables. Des de les persones petites fins a les més grans, totes necessitem i floreixem en un entorn cuidat i amb un ambient de comprensió i empatia. Mirar i ser mirades de forma compassiva. Connectar amb l’altra persona i reconèixer-nos. La comunitat és l’ecosistema humà essencial on es propicia el creixement saludable, l’aprenentatge i el desplegament del potencial al servei del col·lectiu.

La dinàmica social majoritària actual està molt focalitzada en la individualització, l’aïllament i la distracció. Això està generant nombrosos problemes de salut, benestar, soledat, vulnerabilitat, supervivència i patiment. La nostra mirada està en recuperar i afavorir la cultura de la col·laboració. El conflicte forma part de les relacions. Si s’aborda com un procés d’aprenentatge ens ofereix més oportunitats de creixement. Superar-los de forma conscient ens aporta una major comprensió i desplega les nostres capacitats de relació.

Amb aquesta visió no ens limitem al projecte, sinó que en la mesura de les nostres possibilitats, obrim la nostra activitat i relació amb l’entorn per propiciar la col·laboració i l’ajuda mútua. Podem aportar nous espais oberts al barri i a la comunitat local, també obrim el projecte a persones de qualsevol zona que sintonitzin amb els valors i la visió del projecte i vulguin implicar-se. Hi ha molta creativitat, energia i il·lusió disposada per una bona causa.

2. Quins són els antecedents o inicis? Quines necessitats o problemes específics vol resoldre el vostre projecte?

El grup es va iniciar el 2017 a partir d’un grup de famílies en època de criança que compartien un projecte educatiu amb una mirada renovadora i van començar a somiar amb viure juntes en una zona rural amb suport mutu i col·laboració. Construir oportunitats de major salut i creixement.

Aviat va començar la recerca d’espais i caserius, concretant sobre la marxa una llista de mínims comuns. Fins que en poques setmanes vam trobar un lloc que complia els criteris i ens va semblar molt especial.

En la pròpia recerca d’ubicacions i espais, es va descobrir i ens va encaixar el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Facilitava l’aprofitament de caserius de gran mida sense necessitat de divisió. Amb l’avantatge del canvi de paradigma, amb un model de tinença més accessible i que aporta avantatges socials en l’àmbit de l’habitatge.

Al juliol de 2018 es va constituir la primera cooperativa d’habitatge en cessió d’ús d’Euskadi. Com a pionera, ha hagut d’abordar, sufragar i resoldre les complicacions i resistències administratives de generar un model social innovador en habitatge. Des del principi ha participat en la creació de xarxes de suport mutu, com l’associació Ametsak Sortzen, la xarxa Koobizitza o el Grup d’Habitatge Cooperatiu a REAS Xarxa de Xarxes. Ens vam incorporar a REAS Euskadi per estar en l’àmbit de l’Economia Social i Solidària, en les xarxes que estan en sintonia amb el model.

S’ha tingut molt present la importància de col·laborar, compartir aprenentatges, visibilitzar el model i facilitar els passos d’altres iniciatives. Ara hi ha 4 projectes rurals similars en convivència a Euskadi, i n’hi ha altres tants en procés.

Al març de 2019 es va realitzar la compra. Mentre habitem i gestionem el terreny a temps parcial, hem viscut un llarg procés de resolució de problemàtiques en paral·lel a la consolidació i aprenentatge del grup. Fins a aconseguir iniciar la rehabilitació al maig de 2022 i finalitzar l’obra 24 mesos després, al maig de 2024.

Des del principi el projecte ha tingut una missió d’aportació al canvi i la transformació social, podent mostrar-se com una referència, model o inspiració per a altres grups, entitats i persones.

3. Quins han estat els principals impactes socials del projecte fins ara? A quin tipus de persones o col·lectius es dirigeix?

El major impacte social seria la visibilització general del model, especialment important per a les administracions públiques. La participació en fòrums i xerrades per explicar el projecte i el model, l’atenció a persones i entitats interessades a conèixer-lo, i la participació en l’impuls de les xarxes sectorials de proximitat i a nivell estatal. El projecte contribueix a mostrar un model integral d’habitabilitat per a entorns rurals, amb habitants implicats en el seu entorn, generació d’activitat i dinamització social, a més d’introduir una fórmula híbrida de relleu generacional en el sector de l’agricultura i la ramaderia.

En l’àmbit de la transformació agroecològica també estem aportant al canvi de paradigma amb les cultures regeneratives. Amb la mateixa filosofia de compartir processos d’aprenentatge i connexió amb altres experiències, estem en el mapa de projectes d’agricultura sintròpica.

De manera transversal i natural, estem presents i es permea el model en els àmbits d’educació innovadora i respectuosa amb les necessitats i processos de la infància. Una connexió evident amb el món de l’economia social i solidària que engloba el cooperativisme més participatiu i transformador. Estan molt presents els moviments i grups d’ecologia-sostenibilitat, a més de treballar cada cop més en l’agroecologia lligada a les cultures regeneratives. Mitjançant aquestes vessants anem generant relació, connexió, inquietuds i es va desplegant el projecte. En funció de les motivacions, talents i processos de les persones que habitem, i les que van formant part del projecte de forma formal com a sòcies col·laboradores o informalment en els àmbits de relació i comunitat local.

Ens dirigim a persones i col·lectius sensibilitzats amb el canvi, amb la transformació social i l’activisme. Persones compromeses i inconformistes amb l’establert. Potser és la creença en els somnis i la utopia des del compromís del benestar ecosocial el que ens uneix a persones en diferents àmbits.

Això està present en els àmbits de les etapes d’acompanyament a la infància, però és vàlid per a qualsevol etapa de la vida, on les cures i les necessitats personals han de ser ateses en la mesura de les nostres possibilitats.

El procés de desenvolupament del projecte ha anat generant evolució en la mentalitat i la configuració vital de les persones. En alguns casos, això ha suposat canvis graduals d’activitat, o la focalització a temps parcial o fora del treball remunerat, en noves activitats alineades amb els valors del projecte i amb les noves perspectives que s’obren a l’espai. Parlem de l’àrea de l’habitatge cooperatiu i l’agroecologia en concret, però també podrien donar-se en l’acompanyament de persones, l’organització d’activitats i formacions, etc.

4. Quina és la importància de l’accés al finançament en el desenvolupament del vostre projecte? Què us ha permès fer?

El finançament ha estat clau per al desenvolupament del projecte. El suport de Fiare Banca Ètica ha fet viable la component social que el mercat financer no estimava.

Una clau important eren els valors de la Banca Ètica per cuidar i atendre projectes transformadors i d’implicació social. La sensació és que està creixent conjuntament la Banca Ètica amb el conjunt de l’Economia Solidària i l’impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Fiare està fent un gran esforç i és compartit pels projectes d’habitatge cooperatiu.

El camí ha estat complicat. L’inici va suposar molta documentació i dificultat per completar els protocols i la burocràcia. Al mateix temps, quan van arribar les complicacions lligades al procés de rehabilitació, hi ha hagut una relació de confiança i flexibilitat. No es poden ometre totes les dificultats dels escenaris que hem viscut, però crec que dins de la complexitat d’aquestes innovadores iniciatives, i coneixent les experiències d’altres projectes, és important la companyia d’una entitat amb persones sensibles i implicades en el canvi social que promouen.

Crec que és important reforçar la visió d’aliades i sòcies en aquest procés d’emprenedoria social per poder ajuntar les nostres energies i facilitar els processos al màxim. En la mesura que deixem el rol de clientes i ens col·loquem com a sòcies de la Banca Ètica, canvia la nostra actitud, la nostra perspectiva i relació. Potser les visites als projectes per part de les persones que treballen a Fiare sigui una base que generaria més vincle mutu.

5. Abans de les finances ètiques, havíeu treballat abans amb les finances convencionals? Per què vau decidir fer el canvi o escollir aquesta opció?

Sabíem que Fiare era l’entitat de referència per a aquest tipus de projectes. Però no descartàvem consultar altres opcions per poder fer un contrast i tenir coneixement. També es generava una labor de difusió del model entre altres entitats bancàries. La receptivitat fora de Fiare va ser molt limitada, quedant en 2 o 3 alternatives que no van arribar a plantejar una proposta definitiva fiable, per no voler arriscar-se amb experiències innovadores.

Treballar amb Fiare és més complex en alguns processos per ser una entitat jove i de petita escala, que treballa constantment atenent projectes complexos i molt diversos, dins d’un mar de gegants financers amb sistemes molt depurats i sistematitzats. Entenc que és complex l’equilibri entre l’atenció tan curosa i personalitzada, al mateix temps que s’optimitza l’eficiència, que pot requerir reduir el tracte de proximitat i el compromís social.

6. Quins canvis heu notat respecte a altres entitats financeres? Què destacaríeu del funcionament?

Hi ha algunes similituds a nivell de plataformes amb algunes entitats de tipus cooperatiu o amb escala petita. Potser el contrast més gran que observo és a nivell digital. L’avanç que s’està produint en l’ús d’apps mòbils. La usabilitat, senzillesa d’ús i experiència agradable que estan aconseguint algunes entitats financeres. Tot i que per contra sol anar acompanyada d’una major distància social, de pitjor relació personal, i augment de comissions.

7. Com vau conèixer les assegurances ètiques? Què us va fer escollir aquests assegurances?

Quan vam entrar a REAS vam anar descobrint la paleta d’entitats, sectors i serveis que estan presents amb valors molt similars als d’Ametxe.

Potser no són gaire conegudes i no es comprèn bé el valor diferencial que aporten al mercat. Potser fa falta pedagogia fins i tot en el sector de l’Economia Solidària.

El valor principal és la comprensió del model especial amb el qual treballem i sentir-se companyes de viatge en un mateix repte de transformació.

8. Amb quines altres entitats o institucions heu col·laborat per dur a terme aquest projecte?

A poc a poc anem incorporant els serveis d’entitats de l’Economia Solidària i d’altres que s’adeqüen en la proximitat i valors. Des de Goiener en l’energia, a Izarkom en les telecomunicacions. Estem atents a noves iniciatives en les quals puguem participar i donar suport com a alternatives econòmiques. Creiem important donar suport a altres cooperatives que intenten autogestionar i apropar serveis a preu de cost amb valors i compromís social.

9. Quins han estat els principals reptes a què us heu enfrontat i com els heu superat? Quins són els plans de futur del vostre projecte?

Els principals reptes del projecte han estat molt diversos. En l’aspecte humà, la gestió de la dinàmica grupal per superar els contratemps i estats emocionals ha requerit molta energia, compromís i aprenentatge.

En el procés més tècnic de tirar endavant el projecte, hem tingut molts obstacles. En certs moments semblava que cada pas era una complicació major. Algunes fases semblaven una muntanya russa emocional i anímica. Després crec que ens hem anat endurint.

Ha estat difícil superar tots els vaivens socials i econòmics d’aquests anys. Però el més complicat ha estat la relació amb els procediments de les Administracions Públiques. De vegades ha estat com una lluita davant requeriments tan ineficaços i innecessaris, com de vegades absurds.

S’ha generat tal nivell de control, por i protecció administrativa davant les peticions i necessitats ciutadanes o socials, que cal armar-se de molta motivació i capacitat de resistència per superar-les i no desistir pel camí. El més curiós és que per més alt que es posi el mur de la normativa o la burocràcia, sempre hi haurà qui el salti. Per contra, es bloquegen sistemàticament la majoria d’iniciatives d’innovació social, que són necessàries per regenerar precisament el sistema i desfer els embussos.

El procés de la pròpia obra de rehabilitació també ha suposat un nivell important de tensió i complicacions. Sens dubte, el treball col·laboratiu en algunes tasques també ha alimentat els mesos més durs, i ha injectat confiança en el grup per completar l’obra davant totes les dificultats i incerteses.

En aquest moment el tema econòmic segueix sent el major repte. La prioritat és completar la campanya de finançament social aquest mes d’octubre. A més, necessitem reduir l’import de la quota mensual de les unitats de convivència en aquest escenari de tipus alts i amb les despeses de posada en marxa i configuració dels espais interiors i exteriors.

Ara que l’edifici és habitable, el projecte pot centrar-se amb més claredat en la generació d’ingressos amb activitats que puguem promoure o acollir. També es van donant de forma natural les propostes d’activitats en la relació amb les persones de l’entorn o les visites.