Som tribu

1. Ens podeu descriure breument el vostre projecte i els seus objectius principals?

Somtribu és una cooperativa integral d’habitatge en cessió d’ús i de consum. Som a Navata, a l’Alt Empordà. Rehabilitem un edifici per fer-ne sis habitatges d’HPO, amb espais d’ús comunitari i un local comercial que lloguem. El projecte inclou també una hostatgeria, un allotjament tranquil per fer-hi tot tipus de treballs personals, i una comunitat energètica local. Són projectes -activitats econòmiques- nuclears de la vida de la cooperativa d’habitatge i que enfoquem des d’una perspectiva empresarial amb l’objectiu que ens proveeixin dels diners necessaris, complementaris a les quotes de dret d’ús de les sòcies, per poder afrontar amb garanties els pagaments de les quotes del finan+ament que necessitem per la rehabilitació integral de l’edifici. L’objectiu principal de Somtribu és de recuperar la vida en tribu: triar la família amb qui vols viure, i créixer i acompanyar-nos plegades, fent-nos la vida més amable, agradable i divertida.

2. Quins són els seus antecedents o inicis? Quines necessitats o problemes específics vol resoldre el vostre projecte?

Somtribu neix de la visió de la Yolanda, una de les sòcies fundadores, de viure en tribu, de triar la família amb qui vols viure. Hi ha un segon origen que emana d’un estudi de com podria encaixar el model urbà de cooperativa d’habitatge en cessió d’ús al món rural, arribant a la conclusió que ha de ser: de mida petita (màxim, 9 unitats de convivència), i en sòl privat, des de la perspectiva d’enxarxar els agronautes i els aldeanos que en Jaime Izquierdo identifica a “Asturias, región agropolitana” en una xarxa de petites cooperatives d’habitatge en cessió d’ús rurals. D’aquest estudi en va sortit l’Associació Colònies Agropolitanes, que impulsa el model.

3. Quins han estat els principals impactes socials del projecte fins ara? A quin tipus de persones o col·lectius es dirigeix? Com els canvia la vida la feina que feu?

El projecte està implicant tota una sèrie d’impactes socials que creiem que són clarament positius. D’entrada, hem aconseguit fixar cinc unitats de convivència noves a Navata. Però no només ens aturem aquí, estem engegant una nova activitat econòmica a Navata, amb l’hostatgeria i una comunitat energètica oberta a tot el poble. A més, hem començat una cooperativa de consum oberta a tot el poble, enxarxada amb altres cooperatives de consum del país. En definitiva, generem nova vida i noves relacions a Navata.

4. Quina és la importància de l’accés al finançament en el desenvolupament del vostre projecte? Què us ha permès fer?

És fonamental: sovint les persones que es decideixen crear i/o participar en una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús no disposen de diners suficients per no haver de demanar finançament. El finançament extern ens ha permès completar la compra de la finca i ens permetrà fer tota la rehabilitació integral de l’edifici.

5. Abans de les finances ètiques, havíeu treballat abans amb les finances convencionals? Per què us vau decidir a fer el canvi o a escollir aquesta opció?

Sempre hem treballat, des del minut zero del projecte, amb les finances ètiques. Hi ha socis de la cooperativa que hi estan íntimament implicades des de fa anys, en el finançament ètic, i no ens vam plantejar cap altra possibilitat. La decisió estava presa, de treballar amb les finances ètiques.

6. Quins canvis heu notat respecte a altres entitats financeres? Què destacaríeu del funcionament?

Per una banda, la confiança, recuperar la mirada als ulls, la humanitat, l’autenticitat, el compartir que els diners són una forma d’energia concreta que hem de saber utilitzar per fer coses bones, i fer-les ben fetes. D’altra banda, la lentitud i la manca d’una estructura parametritzada i estandarditzada de fer les coses, potser una certa manca d’agilitat (d’altra banda, consubstancial a la realitat de les coses).

7. Amb quines altres entitats o institucions heu col·laborat per dur a terme aquest projecte?

Col·laborem amb diferents cooperatives (arquitectes Undos arquitectura, Quelea consultors, La Fresca, integrals, Somturisme, etc…), amb l’Associació Colònies Agropolitanes i amb l’empresa Qiplant B3, llogatera del nostre local comercial. També tenim una excel·lent relació amb l’ajuntament actual de Navata. De tota manera, la joventut del nostre projecte fa que moltes de les col·laboracions futures encara no hi ha hagut temps material que arrenquin.

8. Quins han estat els principals reptes a què us heu enfrontat i com els heu superat? Quins són els plans de futur del vostre projecte?

Començar poques sòcies ha fet l’inici extremadament fràgil, ja que vam haver de posar més diners dels inicialment previstos, amb el risc que se sumessin les unitats necessàries per fer el projecte viable. Ens ho estem fent tot nosaltres, i això fa que les coses siguin complexes i difícils. Un projecte petit com el nostre no es pot permetre pagar un acompanyament d’una entitat com les que existeixen al món urbà. Tenim un futur farcit de projectes, potser destacaria l’enfocament global cooperatiu que tenim, i estem incidint molt en la generació d’activitat econòmica endògena: cooperativitar les nostres vides laborals i incrementar la generació de recursos propis per poder assumir de manera còmode el retorn dels diners que hem demanat. També destacaria l’enfocament comunitari, extra cooperatiu, que volem donar a l’ús dels espais comunitaris de la cooperativa, per obrir-los al poble de Navata i als voltants. També ens agrada fer esment que som una cooperativa sense ànim de lucre i d’iniciativa social, i centrem tot el nostre projecte en l’àmbit de les cures al llarg de la vida, de manera que tot el que co-creem volem que tingui aquesta finalitat darrera: la cura i el gaudi del fet de viure.