L’exclusió residencial és un problema d’habitatge que cal afrontar des de l’enfocament de drets, per això Provivienda treballa des del 1989 perquè totes les persones gaudeixin del dret a l’habitatge en igualtat de condicions. El seu treball s’orienta a millorar les condicions d’accés i manteniment d’un habitatge adequat, sempre sota els principis de l’autonomia, la corresponsabilitat i la no-discriminació. Provivienda treballa acompanyant les persones des de les seves necessitats i eleccions per aconseguir la inclusió residencial, a través de diverses línies de treball: el foment del lloguer assequible, amb un model de treball que intervé entre les persones que necessiten un habitatge i aquelles que volen llogar la seva, des del compromís social; la inclusió a través de l’habitatge, que treballa per fomentar l’accés a un allotjament digne en igualtat de condicions; i la incidència social i política, desenvolupant campanyes, informes i publicacions per mobilitzar la societat en el dret a un habitatge digne.
1 Ens podeu descriure breument el vostre projecte i els seus objectius principals?
LUMVRA és la marca de Provivienda a través de la qual es constitueix com la primera entitat proveïdora d’habitatge d’àmbit estatal. Aquest tipus de figures, anomenades housing association en l’entorn europeu, encara són incipients a Espanya, motiu pel qual Provivienda col·labora en el seu impuls com a agent rellevant per promoure l’habitatge assequible. Treballem principalment en dues línies: d’una banda, proveïm habitatges i serveis a diverses ONG, que solen tenir problemes per aconseguir habitatges, i així poden dedicar-se i centrar-se en la seva especialització, facilitant que les persones que atenen visquin en entorns normalitzats i no en institucions. D’altra banda, establim acords amb diverses administracions públiques per ampliar el parc d’habitatge social.
2 Quins són els seus antecedents o inicis? Quines necessitats o problemes específics vol resoldre el vostre projecte?
Combinem l’experiència de més de 30 anys de Provivienda amb una marca que afegeix nous significats: un servei específic per a ONG i administracions públiques, per contribuir a la transformació de les polítiques socials d’habitatge i que arribi a totes les persones. Lumvra és el resultat d’un procés de diversos anys analitzant entitats similars en altres països europeus, però que són poc conegudes a Espanya. Aquest és el nostre primer repte: explicar què són les entitats proveïdores d’habitatge i aconseguir que tinguin una regulació específica diferent de les associacions o fundacions. Les administracions públiques veuen amb bons ulls el seu impuls, però encara estem lluny del nostre gran objectiu: disposar d’un nombre ampli d’habitatges destinats al lloguer assequible que no depenguin de les tensions del mercat privat.
3 Quins han estat els principals impactes socials del projecte fins ara? A quin tipus de persones o col·lectius es dirigeix? Com els canvia la vida la feina que feu?
Actualment, estem immersos en el procés de compra de 81 habitatges subvencionats per dues comunitats autònomes (76 a Canàries i 6 a Castella-la Manxa) en un 60%, a través d’un programa del Pla Estatal d’Accés a l’Habitatge. Això ens permet arrendar-les a un màxim de 5 €/m² per a persones demandants d’habitatge de protecció oficial. També estem adquirint habitatges destinats a entitats socials que treballen amb persones en situació de sensellarisme, dones víctimes de tràfic, sol·licitants de protecció internacional o altres situacions de vulnerabilitat o d’exclusió. D’aquesta manera, de les 500 habitatges anuals que gestionem, aproximadament una cinquena part les hem anat adquirint en propietat de manera sostenible. Això ens permet no només garantir que el lloguer de l’habitatge sigui assequible, sinó també dotar de més seguretat i estabilitat en treure el parc residencial de la lògica especulativa del mercat, tenint com a objectiu que l’habitatge sigui tan barata com ho permetin els costos.
4 Quina és la importància de l’accés al finançament en el desenvolupament del vostre projecte? Què us ha permès fer?
El finançament és clau si volem augmentar el nostre impacte. Actualment, els recursos per a l’adquisició d’habitatge provenen dels recursos d’una entitat molt solvent com és Provivienda, de les administracions públiques, però també en un percentatge els obtenim a través de finançament bancari (principalment amb Fiare Banca Ética i, en menor mesura, amb Triodos Bank) i mitjançant préstecs personals en què només es paguen interessos fins al venciment. Aquests últims reben una rendibilitat raonable i segura, a més d’invertir els seus diners en un model que entenen i amb una organització amb la qual comparteixen la seva visió del món. Aquest model ens ha permès generar el nostre propi parc d’habitatges, canviant vides i creant comunitat. Però també ha mostrat un model diferent, que s’allunya de les dinàmiques especulatives del sector immobiliari i en què els habitatges no són un objecte de negoci.
5 Abans de les finances ètiques, havíeu treballat abans amb les finances convencionals? Per què us vau decidir a fer el canvi o a escollir aquesta opció?
Provivienda participa en espais com Mercat Social i REAS, i fa anys vam prendre la decisió de donar molta importància a l’economia social en el nostre ecosistema de relacions. D’altra banda, considerem fonamental que les finances ètiques abordin de manera més intensa el principal problema que té la nostra societat, que és l’habitatge. En el cas de Fiare Banca Ética, ens dona suport en el finançament per a l’adquisició d’habitatges des de 2019 i han estat presents en el naixement de la nostra marca Lumvra. Hem generat un marc de col·laboració que esperem que continuï abordant nous reptes en el futur.
6 Quins canvis heu notat respecte a altres entitats financeres? Què destacaríeu del funcionament?
En ser una entitat més propera i amb una dimensió més petita respecte a altres entitats financeres, es manté una relació diferent. Estan acostumats a impulsar iniciatives del tercer sector i de l’economia social i solidària, per la qual cosa comprenen bé els objectius socials que té Lumvra. En el funcionament quotidià —ja que gestionen part de la nostra operativa— no difereixen gaire d’altres entitats.
7 Amb quines altres entitats o institucions heu col·laborat per dur a terme aquest projecte?
Amb les administracions públiques, perquè són una peça clau en l’impuls inicial de les housing associations. Treballem amb el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, comunitats autònomes com Canàries o Castella-la Manxa, però també amb municipis concrets com Parla.
Amb entitats socials, com Metges del Món, Realitats, Hogar Sí o Amnistia Internacional, amb les quals tenim acords de col·laboració, o altres entitats que necessiten un servei concret. La idea és poder generar una xarxa d’entitats transformadores, que valorin la importància de desenvolupar noves solucions basades en l’habitatge.
Amb les 37 persones i entitats que no només ens presten diners, sinó que comparteixen els nostres objectius i a les quals els fem arribar periòdicament els nostres informes o els convidem a les nostres jornades.
8 Quins han estat els principals reptes a què us heu enfrontat i com els heu superat? Quins són els plans de futur del vostre projecte?
El context en què operem no és el més favorable, amb una crisi d’assequibilitat de l’habitatge, un percentatge d’habitatge social molt inferior a la mitjana europea i una concepció de l’habitatge com a mera inversió que ha generat una dinàmica de financiarització que expulsa la gent de les seves cases i barris. Precisament per això són necessaris projectes com Lumvra, que obren la porta a un model immobiliari innovador. El nostre repte és oferir una alternativa àgil i realista a un problema complex com és la provisió d’habitatge social i assequible per al desenvolupament de projectes socials, per a la qual cosa cal aprofundir en la col·laboració estratègica amb empreses, organitzacions, administracions públiques i persones propietàries. El nostre principal repte, en aquest sentit, és el finançament. Hem d’aconseguir una major capacitat d’atracció d’inversió socialment responsable. Aquest model ha funcionat molt bé en altres països, a través d’una rendibilitat raonable i no especulativa, però aquí es busca una alta rendibilitat a curt termini. Actualment disposem d’un parc d’habitatges en propietat d’unes 100 unitats, però necessitem créixer en nombre per tenir un veritable impacte.
